Menú

Lunes 29 de marzo 2021

Anoche no pude dormir porque estuve muy intranquila. Me sentía incomoda, como preocupada y, para rematar, el pájaro de mal agüero al que le dicen pujurillo (Pujuy)] me asustó con su cantar. Ya tiene una semana que está viniendo por las noches a cantar en la puerta de mi casa. De seguro por eso me preocupé anoche y no pude dormir bien, porque toda la noche allí cantaba. Es que ese pájaro es muy conocido porque predice y alerta a toda la familia de que se acerca un fallecimiento. —- En la leyenda se dice que esta ave huele a la persona que va a fallecer y por eso anda avisando casa por casa a los familiares para que se prevengan. Pero muchas personas se molestan cuando lo escuchan cantar por el mal que anuncia, pues nadie sabe quién es el que va a morir y por eso muchos suelen tirarle pedradas para espantarlo y que se aleje. — Pero el pájaro no hace ningún mal ya que él sólo trata de avisar a los familiares lo que va a suceder. Apenas amaneció, me levanté pues no tenía caso seguir acostada si no podía dormir. Entonces me di cuenta de que tenía unas llamadas perdidas de mi mamá, pero como tenía mi celular en silencio no escuché que sonara. Le devolví la llamada para saber el motivo por el cual me había marcado y fue cuando me dio la mala noticia de que mi abuelita había fallecido esta noche del domingo. Yo no esperaba esta noticia. Ya ella tenía tres días en su casa después de que salió del hospital. Mi mamá estaba sorprendida, pues dijo que estaba muy bien nuestra abuelita cuando se quitó ayer por la tarde. Me dice que mi tía le avisó a las 11 p.m. que la abuela se durmió y que roncaba muy fuerte y que ella al ver eso le habló a mi mamá diciéndole que algo le pasaba. Aun en la noche, mi mamá se fue a ver a la abuela. Al llegar, trataron de despertarla y ya no reaccionó. Según ellas, que la abuela falleció a las 11.30 p.m. Esta mañana del lunes, apenas pude dejar a mi hija con su abuela paterna, me fui al velorio de mi abuelita. Por primera vez supe que a los difuntos los bañan en una batea y se tendrá que buscar a dos personas de sexo masculino para que hagan el favor de hacerlo. Las personas no deben ser familiares, ya que no es bueno que ellos lo hagan. Esta noche llegaron los del Semefo (Servicio Médico Forense) para embalsamar el cuerpo. Mi tío tuvo que pagar para que lo embalsamaran y así evitar que el cuerpo quedara en mal estado ya que debían enterrarlo hoy, pero se quedará una noche más y la sepultura se llevará a cabo el siguiente día.
O’niajké ma’ jach wenení, jela’an in wu’uykinbaj bey wa chichnak in wu’uykinbalé, u ts’o’okilé e ch’íich’ ku ya’alal u pújurilloiló ku sajbesken u t’áan, ts’o’ok junp’éel p’isi k’iin jo’op u tal t’áan de ak’ab te’ tu jol in beló. In wa’aliké la’tene’ tu bisaj in wenel tumen beyo’ tin tukul, tumen beyo’ ma’an ak’ab ti’ ku t’áaní, ts’o’okole tumen xan beyo’ e ch’íich’a u ya’alalé e tux ku bin t’áanó táan bin u ya’aliké yan bin máak kun kimil la’tene’ ma’un ch’enik u t’áaní. U ya’alal u tsikbalilé e ch’íich’a jach ma’ un tus u jájil bin ku ya’alik tumen beyo’ letie’ ku yu’ubik bin u book e máak wa yan u kimló la’tene’ kun máan yiknal tu lakal u ch’ibalil e máak kun kimiló, u tia’al ka’ u li’isubalo’ob. Ba’ale’ mix máak ojelmi máax kun kimí Yan máako’obe’ chen u yu’ubo’ob bey tan u t’áano ku p’ujlo’ob u ch’ino’ob yo’osal bin u sajsbesko’ob ka xi’ik, ba’ale’ e ch’iich’a ma’un bin ku ka’ sut tumen beyo’ letie’ u yojel baxten ku máan u t’áan yéetel e ba’ax ku ya’alikó. Jach p’elak u sáastale kaj lik’en túun tumen beyo’ chen kune cheliken ma’in wenel, je’el’o ka tin wilaj in celkulare yan t’áano’ob u bet maj ten in na’tsili ba’ale’ in tsel maj u k’amil u t’áan in celular la’tene’ ma’ tin wu’uyaj u t’áaní. Je’elo’ p’elak in wilik bey e t’áano’ kaj tin ka t’anaj in na’tsilo yo’osal in wu’uykti’ ba’ax ku ya’lik ten je’elo’ leti’ tun uchik u ya’lik ten beyo’ kim bin in chiich te’ tu ak’bil e domingoa. Tene’ ma’ tin tukultaj wa leti’ e bey kun a’albil teno’o, ts’o’ok óoxp’éel k’iin k’uchuk tu najil uchik u jok’ol te’ tu kuchil e ts’ak yajó. In na’tsilo jak’ xan u yo’ol tumen beyo’ u ya’aliké uts yanlik in chiich bin uchik u luk’ol te’ oknaj k’iino’, táan bin u tsikbal in chiichó. Ba’ale’ jach jun lajun u yorail ka bin t’áan tumen u lak’tsilo ka bin a’alab ti’e yan bin ba ku yuchul ti’ in chiichó, tan bin u wenel ba’ale’ k’am u jorok’ u kal, je’elo’ ka tun bin in na’tsil u yilo. Je’elo’ ka bin k’uche ka bin jo’op u t’áanko’ob ka ajak tumen beyo’ ma’ uts u yuchul e bey ti’o ba’ale’ ma’ tun bin ka aj in chiichó, je’elo’ jun lajun yéetel u lak’ chumuk u yorail ak’ab ka kim beyo’. Je’elo’ tene’ te’ bejla’ake’ tin wilaj in jan p’atik in chan paalil yiknal in x-ka na’tsiló ka binen tux ku beta’al u ts’o’ok u payalchiil ti’ in chiichó. U yaxitik in wojetká ti’ bin u nu’ukulil p’o ku yisinta’al máak chen kimik, yéetelé ku kaxta’al ka’atul xíibi máak u tia’al ka u beto’ob uts u tia’al u yisintko’ob e máak kimenó. E máako kun isintkó ma’ un beyta’al wa yan máak u tocarti’ tumen mix bin uts xan leti’ob kau yisinto’obi’.Te’ xan te chan ak’abá k’ucho’ob e máako’ob ku yiliko’ob e kimeno’obo’ yo’osal u ts’ako’ob u ts’akil u tia’al ma’ u k’astal u winkilil in chiichó, yo’olal beyo’ je’ u páatik u bíisil tu lak’ k’iine’, tumen bejla’ ka’ach k’abet u bíisil mukbilé, ba’ale’ yan u p’atal u lak’ junp’éel ak’ab sáamal tun u bísil.

Más días